Artículos - Biografias

DOLORS TORRAS ROVIRA, UNA DONA EMPRENEDORA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.154, octubre 2102, p.56

Descendent d'una família de paperers, possiblement oriünds de la comarca de l'Anoia i que varen fer cap a la nostre comarca de la ma de Melcior Torras Farrès, que si bé primer es va instal·lar a Santa Maria de Vilalleons, a l'Osona, on varen néixer els seus fills, l'any 1819 arrendarà un molí paperer a Banyoles, conegut amb el nom d'el molí d'en Perpinyà, i que als pocs anys, un cop reedificat de nou, per això se'l coneixerà com el Molí Nou, deixarà en mans del seu fill Francesc Torras Ricart. A la mort d'aquest el succeí el seu fill Melcior Torras Prat, i al que a la seva vegada ho farà la seva filla, la Dolors Torras Rovira.

La fabrica que la Dolors va heretar, era una fabrica paperera, amb la patent de la marca "Tres Torras" - que compartia amb els descendents del seu oncle, instal·lats a Sant Joan les Fonts - amb dues tines, una per paper blanc comú i una altre de paper floret o fi per escriure. Casada l'any 1866 amb en Martirià Morgat, constituí amb ell, a finals de 1871, la societat mercantil Torras y Morgat, que serà operativa a partir de l'1 de gener de 1872. Ella n'era el soci capitalista (va aportar 40.000 pessetes, dels quals 25.000 corresponien a l'edifici, salt d'aigua i maquinaria, i la resta en metàl·lic) i en Martirià, n'era el soci industrial (aportant la seva gestió i el seu treball). Mitjançant aquest conveni, que tenia una durada igual a la que tingues el matrimoni i on s'especificava que cadascú, mensualment, podia retirar 250 pessetes de la caixa, en Martirià concedia a la seva esposa autorització per exercir el comerç, en l'àmbit estricte d'aquest contracte.

Aquesta societat, que poc a poc va anar deixant de banda la fabricació de paper com a tal per centrar-se en la producció de paper de fumar, va incrementar la producció, entre 1889 i 1900 fins arribar a tenir 5 tines dedicades a aquest producte, el qual els va fer guanyar - juntament amb els seus parents de Sant Joan les Fonts - la medalla de plata en l'Exposició Universal de París de l'any 1889.

Però paral·lelament al negoci del paper, la Dolors, l'any 1890 va endegar un nou negoci - que a Banyoles no era pas nou doncs ja ni havia més d'un obrador - consistent en la fabricació de xocolata, en dues sales de la mateixa fabrica paperera. i adaptant com a marca la mateixa que havien patentat el seu pare i el seu oncle pel paper, les "Tres Torras".

A la mort del seu marit, ocorreguda el 28 de març de 1898, la societat es va dissoldre però la Dolors va seguir endavant amb els dos negocis: el paperer i el xocolater.

A l'any següent de la mort del seu marit, la Dolors es casa amb l'Agustí Barceló Morgat, fill d'una germana d'en Martirià, la Concepció, amb qui seguirà tirant endavant el negoci, fins uns any abans de la seva mort, ocorreguda l'any 1913, en que va deixar en herència, l'edifici i el negoci, al seu afillat, Melcior Barceló, fill del seu segon marit, que en poc temps es va dilapidar la fortuna, la fabrica de paper va tancar i la de xocolates la va arrend